El Nadal forma part de la nostra història, i s'ha utilitzat i interpretat de moltes formes. Orígen obvi en el tema religiós, s'ha anat convertint en unes "vacances amb dinars familiars", i és interpretat per defecte com a la època de "regals i felicitat". Ara ja, s'interpreta com a una època de consum, el nadal tracta de comprar i gastar, element que ens estan aconseguint convertir creure en causa de felicitat. I per ser ja tant descarat, posant les llums de nadal als carrers del barri en forma de bosses de compra (que ja és surrealista), s'estan delatant en quant els interessos no concorden; les compres i aquest tipus d'oci no dona la felicitat de la que ells mateixos parlen.
Busques la felicitat, és humà buscar-la i més humà encara és equivocar-se. Hi ha un estudi que afirma que els llibres publicats amb la paraula felicitat a la portada tenen un major número de ventes, se sap a nivell publicitari que relacionar un consum amb la felicitat fa també augmentar les vendes del producte, com per exemple la cocacola, els bancs, les immobiliàries i un etcètera inacabable.
Però ningú ha pogut teoritzar, ni en segles d’estudis que és el que ens fa feliços ni aconseguit una pròpia definició àmpliament acceptada d’aquesta paraula. Però si que s’ha arribat a diferenciar entre plaer i felicitat d’una forma bastant congruent.
Plaer és antagònic a dolor, significa sensació de benestar. És momentani ja que el fet de ser-ho és el que ens permet diferenciar els moments que anomenem d’aquesta manera.
La felicitat és antagònica a tristesa, i significa benestar. La felicitat perdura perquè és l’augment del benestar o autorealització de forma esglaonada i lenta, sempre a millor fins el compliment dels objectius (la felicitat però, és en el procés d’avenç, no en el compliment d’aquests objectius). La tristesa és el retrocés en aquesta escalada als nostres objectius.
Aparentment, l’autorealització individual sembla ser més simple i més al nostre abast d’assolir-la, i per tant més fàcil que ens aporti benestar i felicitat que no pas si l’autorealització individual ve donada per termes socials, però això és fals. La trava que no ens permet assolir una felicitat per benefici individual és la consciència. Tenir mala consciència és humà i sa, ens recorda que la prioritat no és l’individualisme. Tenir mala consciència per la desigualtat que generem al consumir és intel·ligent i altruista.
Intentem netejar la consciència de moltes formes diferents, per Nadal ho compensem donant més a les ONG, portant joguines que no utilitzem per als pobres,...Però això és donar peixet, que potser mentalment ja és suficient com per a poder obviar aquesta mala consciència i ser feliços consumint i jugant a la loteria, però segueix sent peixet i mental, no ens penséssim que això canvia res.
Comprar suposa un plaer, al adquirir un nou producte segregues serotonina i endorfines (per desig, curiositat i esperança del que t’aportarà), des de que es desitja fins que es compra i fins que és utilitzat per primera vegada. Una vegada passat això ja no suposa plaer, llavors suposa la utilitat intrínseca que té el producte. Consumir compulsivament ens dóna una sensació de plaer molt forta. Però és tant momentània (l’endemà te’n penedeixes) , inútil (acabes comprant el que no et cal), cara (regalem el nostre sou a totes aquestes empreses) i egoista (no tothom el pot tenir, i hi ha que ha de viure amb insuficients recursos per a compensar el teu “benestar”) que no ens ho podem permetre.
Aquesta sensació és viciant. Arribem a nivells en que tenir un dia de festa o per estar amb la família vol dir anar al centre comercial. L’oci es nodreix d’aquest “benestar” podrit. Equivalentment a la ludopatia o les drogues; plaer momentani, inútil a la llarga, car, egoista i entès com a oci. Però pitjor, primer perquè és un fet generalitzat que no es posa en dubte i es veu com a positiu per l’economia, segon perquè és legal que facin això amb nosaltres, que ens enganyin i utilitzin, i tercer que ens fa frívols i competitius a nivell personal.
Comprar doncs, i de fet ja ho sabies, no és el que et suposarà felicitat.
També són un plaer els regals, més encara, tant fer-los com rebre’ls, però per a que ens aportin al màxim no hem d’oblidar uns paràmetres.
Regalar és un plaer i també ho és que et regalin. El fet de regalar és una demostració d’apreci a l’altra persona, molt sovint regalar és més plaent quant més esforç hi ha al darrera (del caire que sigui) i quant més ho aprecia el regalat. Que et regalin també suposa plaer, perquè significa que aquella persona ha estat pensant amb tu, i depèn de com hagi clavat el regalador les necessitats o gustos del regalat. Si el regalat ho valora a partir d’això és col·lectiu, i tendirà al benestar, si el regalat ho valora en termes de valor intrínsec del regal, és individual, i el benestar serà momentani. Has provat de regalar una promesa, un perdò o un t’estimo lligat a un objecte inútil? Has provat de regalar una carta, un dibuix, una fotografia, un element simbòlic, una gimcana; has provat de regalar quelcom que intrínsecament no tingui valor, que sols el tingui de forma sentimental? Realment val la pena.
El que provoca que alguns regals no tinguin valor sentimental és que ens veiem obligats a fer-los en un moment concret, com per exemple el Nadal. Ningú regalaria una cosa forçada en un moment en que el regalat no s’espera un regal. I sols hi ha una solució a això; aprendre a no esperar sinó res de les altres persones, i aprendre a escapar de les dinàmiques religioses i comercials fent regals perquè si, perquè aquell dia vas pensar en aquella persona. Així tot el que vingui serà un bon regal, i tot el que donis serà més de l’esperat.
En resum, la relació entre quan menys valor físic té i quan més li agrada a qui ho rep és quan dona més felicitat (benestar permanent). Augmentar el valor intrínsec del regal és sempre per a amagar i contrarestar la manca de valor sentimental. Creure que és millor regal un penjoll perquè és d’or blanc i no de plata és el que converteix el fet de regalar en plaer momentani.
No ens deixéssim arrossegar a nivell social, no ens deixéssim enganyar per un grapat d’empreses, marketing, polítics, i realitats construïdes per a l’individualisme; no ens autoenganyessim ni ens equivoquéssim en aquesta cerca d’aquesta felicitat, perquè ens pot sortir el tret per la culata fins i tot a nivell individual.
No podem permetre ni equivocar-nos quan l’error perjudica algú, ni que es creguin que no ens n’adonem, es pensen que som una massa submisa i atontada i això no ho podem permetre, com a mínim això no ho podem permetre.
Bones compres i feliç consum!
ACTES del Nadal AL CASAL
Cinefòrum a la rasca; fa molt de fred, però a la terrassa del casal, ben abrigats i amb xocolata desfeta (de comerç just) passarem dos documentals:
el divendres 21a les 19:30, Excedents, que és un documental del supermercat que mai va existir, una crítica al poder de la publicitat sobre la gent,
i el divendres 28 a les 19:30, Cesky Dream, que fà un anàlisis del paper del consumidor actual.
També durant tota la setmana hi haurà les exposicions:
QUE LA JOGUINA NO T'ENCADENI, que és una exposició que mostra la relació entre les joguines i els rols de gènere, i
LES GRANS EMPRESES DEIXEN MARCA, que denúncia els abusos silenciats de les marques que portem.
Us hi esperem a tots i totes!!!!
Al casal hi ha gent que hi participa de forma individual o col·lectiva aportant esforços, idees i iniciatives. Un dels col·lectius que ha dut a terme activitats són el "Jardí de l'Anarquia", que en els dos ultims mesos han estat muntant una petita biblioteca a la sala d'assemblees:
Recent Comments
...ja no saben k inventar-se...
això vol dir
Les Corts resurgeix!