Perqué delinquim
Aquest post va dedicat a totes les persones que llegeixen el blog i pensen que està be que reivindiquem coses però que no està bé fer coses il·legals com per exemple pintar, encartellar o okupar una propietat.
Cal que partim de la idea que cada individu valora el que està be i malament depenent del seu context (la socialització primària, la secundària, i l’entorn). La socialització primària es dóna amb les primeres vivències quan som petits i ens dóna els valors bàsics, i la socialització secundària és amb l'educació, i ens dóna -entre altres coses- la posició ideològica, és amb la que argumentem i és amb la que decidim (Berger). Així doncs la persona primer valorarà que una cosa està be o malament depenent de la valoració interna predeterminada i no argumentada que dona la socialització primària, per exemple “robar és dolent”. La persona argumentarà perquè és dolent o no gràcies a la tria de la socialització secundària “és dolent perquè és un pecat”, “és dolent perquè no li suposa esforç de treball al lladre”, “no és dolent si el que roba és per necessitat”, etcètera.
Aquests anàlisis que fem ens els defineix l’entorn, que és tota la informació que rep l’individu i comprèn com a real. La informació és sempre opinions i argumentacions o vivències directes, però la major part de la nostra informació ens arriba pels mitjans de comunicació com els diaris i la televisió (Chomsky). Tota informació que es transmet ho fa amb uns objectius i un punt de vista (com aquest mateix escrit) i per això és diu que per a prendre postura cal conèixer tots els punts de vista.
La socialització pot ser entesa com a personalitat rebuda (primària), apresa (secundària) i separar-ne la personalitat triada (Marina) que és equivalent al Me, I and Self de Mead. Els prejudicis són conseqüència de totes tres, i són, tal com indica la paraula, judicis anteriors als fets, i per tant la decisió de bo o dolent sense informació del fet concret, sinó sols amb la informació acumulada i la generalització i racionalització d’aquesta. Un bon exemple de prejudici seria “els immigrants són tots uns lladres” o pel tema que ens interessa “els immigrants són dolents perquè són il·legals”. La legalitat és un sistema que ens defineix uns prejudicis.
La tria dels papers davant les altres persones per a identificar-se amb un grup per adaptar-se, o diferenciar-se de la resta per originalitat, es fa a partir de la informació acumulada i pels objectius en les relacions. Així a nivell familiar potser dirà “robar per necessitat és moralment correcte” i a la feina “robar és delicte i ha d’estar penat sempre”. La tria dels papers és en base als interessos propis, individuals o col·lectius, que aporta dir que quelcom és bo o dolent.
La decisió de bo i dolent, per tant, tindrà la base en la socialització, es generarà a partir de l’entorn i la informació rebuda, i variarà segons els prejudicis i els interessos. És llavors quan es reformula com a argumentació per a justificar-la tot corregint les incoherències que generen aquests prejudicis i interessos. Com diu Goffman, “quan un individu fa un paper ho presenta sempre com a benefici de l’altra gent” .
Si és així, el fet de considerar quelcom il·legal com a incorrecte i legal com a correcte és en base a varies conseqüències provocades pel propi Estat (perquè aquest aporta els valors de la socialització, controla la informació, et genera prejudicis i et dona interessos). Aquestes conseqüències són: creure’ns que no tenim suficient informació com per valorar-ho i llavors acceptar l’argumentació establerta, creure’ns el prejudici que ens dona l’Estat per a tenir-nos sota les seves normes i assumir els valors dels seus mitjans de comunicació, i procurar la nostra cerca d’adaptació a l’ambient i a la realitat social. En resum, conseqüència de no qüestionar i acceptar l’establert i la valoració estatal de bo i dolent. “Si és il·legal, serà que és dolent” “Si és legal fes-ho, endavant”.
Però perquè hauria de ser la legalitat vigent correcte? Gairebé la totalitat de les lleis i normes de la història ja no són vigents i són considerades políticament incorrectes (quan no aberracions). Els animals racionals som capaços de valorar que creiem moralment correcte i que no. Si la tria és a partir de la legalitat, per adaptació a l’ambient, l’individu cau en un parany. Aquesta legalitat té uns interessos i un context molt diferents al de cadascú i té com a objectiu protegir-se a ells d’ésser considerats moralment incorrectes i conformar a la societat en aquest mateix sentit.
Una vegada en aquests termes, el problema arriba quan hi ha quelcom que considerat moralment correcte no concorda amb la legalitat, o quan la legalitat és moralment incorrecte. Es pot no fer res o fer quelcom per canviar-ho, i aquest quelcom és il·legal. No fer aquest quelcom és hipocresia (no defensar el hom pensa) i fer aquest quelcom dóna problemes policials i legals, a la vegada que genera una visió social contrària per culpa de creure’ns i assumir la opinió dels mitjans de comunicació i no argumentar la pròpia.
Hi ha coses que no funcionen correctament, i han de canviar siguin o no legals (per exemple la construcció a primera línia de mar). Algunes d’aquestes “coses que no funcionen” s’intenten canviar per via legal, però si és en contra la legalitat establerta, per evitar una pròpia incongruència i per interessos de qui ho decideix seria rebutjada. Moltes d’elles són legals perquè no siguin rebutjades, la pròpia legalitat fa il·legal el canvi d’aquestes, i aquesta és la seva forma de mantenir-se i perpetuar-se (per exemple un parlament autonòmic no pot canviar la constitució, però per tenir més competències ha de canviar la constitució).
Tota la legalitat ha anat evolucionant i canviant, i en tot moment les lleis que regien eren les que s’havien de seguir, i en termes socials es considerava com a bo el legal i dolent l’il·legal. Quan hi havia un reducte d’individus que qüestionaven la seva legalitat d’aquell moment eren o reprimits o assimilats pel sistema. La història i la evolució ha estat marcada pels que han qüestionat la legalitat establerta, i això és el que ha aconseguit retallar la llibertat de moviment i decisió de les èlits. Si els que manen pensen en termes de beneficis individuals i de benestar personal, faran una legalitat per a defensar-se, i per tant la resposta a aquesta legalitat serà il·legal i serà legitima. “Si durant tota la història de la humanitat totes les persones haguessin complert les lleis establertes no haguéssim passat de l’època dels senyors feudals. Quan hi ha quelcom de la legalitat que es vol canviar qualsevol tipus de pressió que es faci és il·legal. És per tant més correcte actuar segons la moralitat que segons la legalitat vigent d’un període i lloc concret respecte quelcom que no funciona bé”. “Quan una il·legalitat és col·lectiva, quan no és per autoaportar-se benestar individual, quan és argumentada i mostra obertament els motius pel que es fa i pel que és considerat il·legal, és que és una il·legalitat que és correcte i necessària.”
Per a prendre postura sobre si valorem quelcom com a correcte o com a incorrecte hauríem de defugir de tot prejudici (inclòs la legalitat), conèixer tots els punts de vista i desemmascarar els interessos o objectius d’aquests, i ser conscients dels interessos que tenim nosaltres al transmetre la nostra postura.
Hi ha moltes dinàmiques que són legals i nefastes, moltes formes de robar que no són contemplades, moltes formes d’agredir que ningú veu. Robar també és l’especulació immobiliària, pagar el sou mínim a un treballador, i fer una fabrica de pantalons al Pakistan per vendre aquí, agredir també és pegar cops de pal a la gent que es queixa, sabotejar també és mutilar un poble en tres comunitats autònomes i dos estats, segrestar també és una presó preventiva a l’espera del seu judici, torturar també és posar bosses al cap i elèctrodes i matar també és anar de força de “pacificació” a l’Afganistan o vendre armes per tenir un PIB més elevat. Lluitar contra ells és il·legal, però és més correcte que acceptar-ho com a correcte.
Els únics arguments a favor de la legalitat són per a la estabilitat política, conseqüència del més que anomenat conformisme i egoisme (individualisme provocat pel mercat).
Perquè pintem i encartellem? El poder polític econòmic i mediàtic al que fem front és tan enorme, tant legal i creiem que tant incorrecte que ens és complex fer la nostra tasca. De mitjans per a fer difusió sols tenim paper, tinta i fotocopies, alguna pancarta, unes llaunes d’esprai, i un blog. Tenim molt a contrarestar dels mitjans de comunicació de masses, i per a poder mostrar els punts de vista diferents encartellem i pintem, que és il·legal.
Perquè okupem? Creiem que la legalitat és moralment incorrecta quan permet l’especulació amb el sòl, quan vol tirar a terra la colònia castells, quan és legal fer tota una estratègica maquiavèlica per a cremar amb els anys les lluites veïnals i aconseguir que certs veïns es vegin obligats a desitjar marxar d’un lloc que s’estimen i no donin la culpa a l’ajuntament, sinó les gràcies. Incorrecte quan els casals de joves han d’estar tutelats per l’ajuntament. I és per aquests motius que diem que okupar és il·legal, però més que moralment correcte, ja que l’incorrecte és no fer res si així ho creiem.
Per la casa hi ha quatre persones imputades per delicte d’usurpació de bens immobles (delinqüents dolents) amb judici el dia 22 de Maig.
