El casal independentista de Les Corts resorgeix contra la repressió
Fa uns quants anys, bastants més que el temps que portem d'Assemblea de Joves de Les Corts, hi va haver un casal independentista en el nostre barri.
El Casal Independentista de Le
s Corts (CILC) va nèixer l'any 1989 a mans dels diversos col·lectius nacionalistes i d'esquerres, principalment MDT, Catalunya Lliure, Nacionalistes d'Esquerres i La Crida. Va nèixer en el mateix moment que els casals de Sants, Gràcia i Ciutat Vella, i va dinamitzar el barri amb calçotades, balls folklòrics i xerrades o sopars amb debat que es feien a Can Deu o la Bodega Ciurana. El 1992 va haver de tancar per culpa de la repressió i per manca de recursos econòmics.
La gent que en va formar part sempre ha tingut present que la flama no és apagada, que del caliu de les cendres en pot resorgir el foc més devastador.
És per això, que un grup de gent del barri, independentistes i d'esquerres, apostant per reiniciar el projecte que mai ha acabat, ha organitzat al Casal Popular de Les Corts un acte contra la repressió que estem patint des de l'Estat espanyol, que condemna amb fermesa i violència la dissidència als seus símbols d'estat i al seu qüestionament.
El cas de en Franki i dels antimonarquics mostra quin és l'objectiu i mitjans que segueix la justicia espanyola, i mostra quina és la resposta ciutadana a aquesta repressió.
No volem lleis extrangeres, perquè ens són alienes i perquè aquestes condemnen atacs a les propies lleis extrangeres. La repressió és un cercle d'imposició i criminalització de la no acceptació a la pròpia imposició, del que no podem sortir si partim d'ella per a rebutjar-la.
Perque la repressió és com una forta ventada, apaga una flama, però de les cendres atia un gran foc.
El Casal Independentista de Le
s Corts (CILC) va nèixer l'any 1989 a mans dels diversos col·lectius nacionalistes i d'esquerres, principalment MDT, Catalunya Lliure, Nacionalistes d'Esquerres i La Crida. Va nèixer en el mateix moment que els casals de Sants, Gràcia i Ciutat Vella, i va dinamitzar el barri amb calçotades, balls folklòrics i xerrades o sopars amb debat que es feien a Can Deu o la Bodega Ciurana. El 1992 va haver de tancar per culpa de la repressió i per manca de recursos econòmics.La gent que en va formar part sempre ha tingut present que la flama no és apagada, que del caliu de les cendres en pot resorgir el foc més devastador.
És per això, que un grup de gent del barri, independentistes i d'esquerres, apostant per reiniciar el projecte que mai ha acabat, ha organitzat al Casal Popular de Les Corts un acte contra la repressió que estem patint des de l'Estat espanyol, que condemna amb fermesa i violència la dissidència als seus símbols d'estat i al seu qüestionament.
El cas de en Franki i dels antimonarquics mostra quin és l'objectiu i mitjans que segueix la justicia espanyola, i mostra quina és la resposta ciutadana a aquesta repressió.
No volem lleis extrangeres, perquè ens són alienes i perquè aquestes condemnen atacs a les propies lleis extrangeres. La repressió és un cercle d'imposició i criminalització de la no acceptació a la pròpia imposició, del que no podem sortir si partim d'ella per a rebutjar-la.
Perque la repressió és com una forta ventada, apaga una flama, però de les cendres atia un gran foc.
Felicitats companyes i companys per la gran feina de dinamització al barri!
(Comment this)
Les Corts resurgeix! (Comment this)