Contra les pintades reivindicatives, pintades institucionals
L'ajuntament no prohibeix les pintades perquè siguin incíviques, les prohibeix perquè són crítiques. En la façana on es feia il·legalment un mural per a denunciar el judici del Casal Popular de Les Corts va ser netejada ràpidament, però no perquè fos una pintada, sinó perque el que embruta és la imatge de l'ajuntament. Aquesta mateixa façana l'han utilitzat per a fer un mural institucional, previsiblement per a evitar que el tornéssim a fer. Una vegada més, conseqüents amb els seus interessos i incongruents en el seu discurs.
És necessari destacar que la fotografia del mural institucional és d'un periodista del Punt (V.P.), i il·lustra una noticia que fa referència a la compra (permuta amb Sant-Gervasi) per part de l'ajuntament del terreny a Bucoi (una empresa constructora). Amb aquest terreny pretenen ampliar la seu del districte.
La pintada institucional diu "amb tu, un altre món és possible", i tracta el tema de l'ecologisme i les tres "r" que volen dir redueix, recicla i reutilitza, és una campanya que està fent l'ajuntament amb l'ensenyança a les escoles d'un vídeo. És cert que necessitem un altre món, però un altre món no és possible si no canviem la nostra forma de viure i d'entendre el món, i això passa necessariament per acabar amb el lliberalisme o capitalisme, que és des d'on parteix l'estructura social promoguda per l'ajuntament.
El capitalisme o liberalisme és una forma de funcionament que comprén el creixement econòmic com a font de benestar individual plantejat com a objectiu en si mateix, es dóna en les propies societats i entre els estats i provoca, a part de la destrucció del medi ambient, l'egoisme social (1r i 3r món) i l'egoisme individual (conformisme i única voluntat de benefici propi immediat).
Ni que acceptessim aquest egoisme com a vàlid, no hi ha possibilitat de convertir el capitalisme en sostenible per moltes "r" que utilitzem, necessitem les tres "d": decreixement (econòmic), destrucció (de l'estat capitalista) i deliberació (debat per definir com volem ser i fer).
La única forma possible d'entendre l'ecologisme, l'ajut al tercer món, la solidaritat i la crítica institucional és per la intenció d'aquest de fer creure que aquest sistema és vàlid perquè ja té en compte les demandes socials, i així poder reprimir "amb legitimitat" qualsevol demanda no institucional.
No és que les institucions no ens comprenguin, saben be què pretenem i que volem, i per a silenciar-nos responen amb la repressió i la deslegitimació a la vegada que realitzen una aparença de comprensió i assimilació a nivell extern. Finalment però, hauran d'entendre que l'aparença d'absorció és impossible si ens expliquem correctament, perque representa la seva destitució.
En resum, l'ecologisme és imprescindible, i és conseqüència d'exactament la mateixa base d'on sorgeix la desigualtat i el consumisme (felicitat entesa com a plaer momentani), i cap d'aquestes consequències la podem superar si partim d'aquesta base, essent la intenció de les institucions que ho promouen la seva pròpia legitimització.
