Friday, November 23, 2007

L'assemblea de Joves, el barri i la Colònia

Artícle d'opinió al línia Barcelona, per Eulàlia Puigdevall Rocabruna, membre i portaveu de l'Assemblea de Joves de Les Corts.
                    

Ets jove, et comences a qüestionar moltes coses, començant a treballar i buscant informació sobre pisos. Trobes feina al Pans de la Illa i t’informes sobre els pisos de protecció oficial que encara no s’han fet, ben ràpid te n’adones que amb molt bons criteris d’adjudicació a l’afortunat li cau la loteria, tot venent en A i en B, el revèn o lloga a gairebé el preu real del sòl. Però ja et toca més la moral, quan preguntes a una immobiliària pels pisos més econòmics, i aquesta et respon que l’única opció, sigui una opció il·legal, però que et fan el favor de vendre’t el pis de protecció oficial, o uns baixos sense finestres i sense cèdula d’habitabilitat, petit, ideal parelles que et costa només 40 milions de les antigues pessetes. Llavors, desprès de donar-li les mil gràcies per arriscar-se a oferir-te aquell pis, te’n vas directe a la teva caixa, i et diuen que és molt complicat que et donin la hipoteca. Al cap d’uns dies, però,  i sols amb l’aval dels pares, aconsegueixes que, amb molt d’esforç, el banc et faci el favor de donar-te una hipoteca en que sols hauràs de pagar 1200€ al mes gràcies a que te la donen a 50 anys, i a més a més et regalen un magnífic dvd amb ‘dolby sorround’. Decideixes finalment compartir un pis llogat degut als 800€ que cobres al Pans.

Finalment creus que tot i els favors que t’han fet, és una situació injusta, i decideixes entrar a l’Assemblea de Joves de Les Corts a veure que pots fer (si és que hi pots fer algo), i et trobes que estan buscant un local per guardar material, fer assemblees i xerrades, i et poses a riure però no en fa cap de gracia, amb ells decideixes okupar un local abandonat, en una casa afectada pel pla castells, ultima opció per fer front al pla, casa sense poder ser utilitzada en els dos anys que li queden per ser enderrocada.

Et trobes que les coses no són fàcils, ens trobem traves institucionals, des del sistema, que ens pressionen. No agraden els moviments socials a la política institucional, pel simple fet de qüestionar-la. La primera casa, situada al carrer Morales, va ser destrossada pel propietari i varis obrers, curiosament amb una llicència d’obres que no li haurien donat per a rehabilitar i que no concedeixen als veïns de la Colònia. Els mossos pressionen molt des que varen arribar al barri, cauen multes per encartellar informació prohibida i judicis per usurpació amb multes que no pots pagar perquè l’ajuntament no et concedeix permisos d’actes ni concerts. Tant els preocupem? Serà que diem coses que no volen que es diguin? O qui sap, potser diuen que els okupes sóm una xacra a exterminar i un cúmul de drogaaddictes apolítics que ni estudien ni treballen i fills de papà paràsits de la societat que només volen festa i violència. (Si ets una persona que algun dia ha pensat quelcom així; aquest blog va dedicat a tu.) 

Just fa ara un any, ens varem trobar un grup de joves, que coincidíem en aquestes inquietuds. Ens preocupaven motius per resoldre i motius en decadència. Emmarcats ideològicament dins de l’esquerra independentista, varem començar a fer feina dins el propi barri, i no varem trigar gaire en arribar a la conclusió dels problemes del barri que ens afectaven. Embriagats i saturats per la quantitat de fronts oberts a tractar, varem decidir fer campanya en contra l’especulació, emmarcant-nos dins el front obert més problemàtic, el Pla Castells. Literalment, estan caient totes les cases en que el sòl diuen te mes vàlua que la finca, justificant amb la premissa de que estan en mal estat, però sense subvencionar la rehabilitació, i en casos extrems com al pla castells, no concedint llicències d’obres... Coi!, es clar que estan en mal estat! ens destrueixen les cases per a fer diners en la reconstrucció! (No somriguis, no és demagògia, és així de simple i cert i si vols t’ho repeteixo; ens destrueixen les cases per a fer diners en la reconstrucció)

La Colònia Castells és del barri, i no de la butxaca de ningú, i no demanem les millors condicions, ni sols que no la tirin al terra,  sinó que demanem a l’Ajuntament i a Incasol (Generalitat)  que els diners de tot el projecte; de l’expropiació (2.300.000.000ptes), de les indemnitzacions(2.000.000.000ptes), i de les obres(700.000.000ptes) deixin de ser una inversió econòmica amb altíssima rendibilitat, i passin a ser una inversió als veïns i al patrimoni, subvencionant la completa rehabilitació de tota la colònia. L’ajuntament entendria així una pèrdua de 5.000 milions de pessetes i un estancament i fins i tot retrocés, i així entendríem tots els veïns una alta rendibilitat i avenç, una rendibilitat deguda a les necessitats del barri, un avenç al comprovar que els diners deixen de ser els motius i passen a ser els mitjans per dur a terme les coses.
Ells ens diuen que es necessiten diners per fer jardins, zones verdes i equipament, i que per això fan 200 pisos més dels que necessiten per reallotjar. I ells saben perfectament que les zones verdes per a oci, les subvencionen venent part de terreny o construint pisos ocupant part d’aquesta zona catalogada com a zona verda. I saben perfectament que cada obra que es dugui a terme, que es fa per sorteig, els suposa beneficis.
 El que no es deuen haver plantejat es quina funció te la zona verda, crec que per a passejar, tranquil·litzar-se, anar amb algú a xerrar una estona,...això no ho aconsegueixes ni fent places de ciment, ni fent places tancades (com la del nou projecte dels 59 habitatges a Travessera per reallotjar veïns), això ho aconsegueixes tenint al barri un trosset de lloc sense cotxes, sense edificis alts, on els veïns s’asseuen davant la seva portalada i hi posen plantes. Sincerament recomano a tothom un passeig per la colònia castells, un trosset de poble enmig de monstres urbans i comercials on s’hi respira tranquil·litat, el mes antic i autèntic lloc que ens resta a Les Corts.

No sabem amb quin criteri es cataloguen alguns edificis com a patrimoni, però és ben cert que a Les Corts no ho estan encertant, ja ens varen destruir el carrer Anglesola, i ara la Colònia, ja l’únic que restarà d’històric serà l’església.
Aquesta no es una carta dirigida a l’ajuntament, ja que tristament aquest no pot canviar les seves dinàmiques, ja que el seu pressupost depèn d’aquestes dinàmiques, és una carta a tots els veïns dels barri, sols una forta pressió veïnal provoca un canvi d’estratègia, i tristament, només per la por que tenen de perdre vots.

 Davant totes aquestes circumstàncies fem i farem el que fermament creiem més correcte i convenient, ens mantindrem en peu i utilitzarem les vies que faci falta, no claudicarem davant de cap motiu, i esperem que tots plegats despertem abans que les poques cendres que queden s’hagin consumit.

AJLC

                  

Posted by A.J.L.C. at 11:01:04 | Permanent Link | Comments (1) |

Tuesday, November 20, 2007

Quasi un any d'okupació i tres d'assemblea i finalment un lloc a la web!

                  





                         Aquesta és la web de l'Assemblea de Joves de Les Corts (AjlC) i que forma part de la CAJEI www.cajei.net. El casal és on ens reunim i és un espai alliberat per al barri.
Per mirar qui som i fotografies prem elements del panell esquerra, per a mirar que fem des de l'AJLC i des del casal ves mirant periòdicament aquest panell central. Adjuntem el text que varem repartir als veins el dia de l'okupació que mostra bastant els motius de perqué estem aquí i que pretenem, i primer, un parell de fotografies de la casa de quan la inaguració:





                        Bon dia Colònia! (text repartit als veïns el matí del 29 de gener del 2007)


Ara fa dos dies l’Assemblea de Joves de Les Corts de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista varem okupar una casa situada al carrer Entença número dos-cents trenta-set.

L’estigma que imposen els mitjans de comunicació sobre el moviment okupa és tan rocambolesc i simplista que és evident que com a veïns us formuleu moltes preguntes del que, potser ja penseu, és un problema afegit. Per tal de decantar qualsevol prejudici us contestem directament les preguntes que molts de vosaltres ens voleu fer i que no ens preguntaríeu:

1.Qui sou?
Som joves del barri que coincidim en una assemblea per tal de tractar temes nacionals i socials que ens preocupen, i fem el que tenim a l’abast per canviar-ho.

2.Que preteneu okupant? Perquè al costat de casa meva? Fins quan hi sereu?
El que pretenem amb aquesta okupació és denunciar l’especulació immobiliària. El lloc l’hem triat perquè el pla Castells vol enderrocar l’únic patrimoni històric obrer que ens resta a Les Corts amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis econòmics (Ajuntament i INCASOL) en la posterior construcció immobiliària.
Marxarem d’aquesta casa i desistirem d’ocupar en la Colònia quan l’ajuntament cedeixi en dues condicions:
-Reclamem el nivell C de protecció urbanística (manteniment de l’estructura edificatòria i tipologia) per a totes les finques que, formant part de la Colònia han estat catalogades amb nivell D (tenen interès documental però poden ser enderrocades).
-Reclamem la subvenció de la totalitat de la rehabilitació de tot el patrimoni urbanístic que conforma la Colònia Castells.

3.Que us importa la Colònia Castells ? Perquè vosaltres? Que hi guanyeu?
Ens commou que la legalitat doni suport al lucre fruit de la destrucció de la historia. El Pla Castells és l’exemple indubtable en el nostre barri. La defensa és complicada perquè el lucre és de l’administració, d’immobiliàries, constructores i promotors. La diferència de forces és abismal, però nosaltres podem fer aquesta defensa perquè el que podem perdre és sols algun judici. El que guanyem és la coherència interna de saber que fem tot el que podem pel que legítimament creiem correcte.

4.Així l’únic que denuncieu és que no voleu que tirin a terra la Colònia ?
Ni molt menys; aquesta és la condició per la que marxarem, però amb la okupació denunciem tot el que representa l’especulació, com són els preus dels pisos que no ens permeten l’emancipació, la impunitat immobiliària en la destrucció del medi ambient, la subvenció dels ajuntaments amb la venda i requalificació de sòl públic, la falta d’espais i locals autogestionats de joves (no gestionats per als joves), i un llarg etcètera que demostra la intel·ligència de l’administració i la ceguesa social que fa que no ens queixem el que hauríem.

5.Ens causareu problemes afegits als que ja tenim pel Pla Castells?
Sens dubte als veïns no. Les condicions són per l’ajuntament, ells sí que ens consideren un problema. Som conscients que els veïns no en voleu més de problemes, i no en tindreu més; segons la “Modificació del pla general metropolità en el sector interior de la Colònia Castells ” del juny del 2002, “No es podrà desallotjar els ocupants residents (...) fins que no estigui a la seva disposició l’habitatge alternatiu, quan hagin optat pel dret del reallotjament”. És per això que encara que aconseguim retrassar el pla, això no us influirà si ja esteu reallotjats.
 El problema són les constructores i l’ajuntament, nosaltres la conseqüència.

6.I problemes de soroll i brutícia? El que voleu en el fons és un lloc per fer festes? Que hi fareu al local?
El local servirà de d’ateneu per als joves i moviments socials del barri, ens hi reunirem l’Assemblea de Joves de les Corts; s’hi faran xerrades, debats, sopars, exposicions i hi haurà una barra amb la que autogestionarem la casa. No s’hi faran festes per defecte, i obrirem fins a una hora prudencial. El tema del soroll i horari és tant fàcil resoldre’l com fàcil és parlar-lo amb els veïns més immediats.

7. Però aquests no són els mètodes per canviar les coses, ja que okupar és il·legal, o no?
Si durant tota la història de la humanitat totes les persones haguessin complert les lleis establertes no haguéssim passat de l’època dels senyors feudals. Quan hi ha quelcom de la legalitat que es vol canviar qualsevol tipus de pressió que es faci és il·legal. No és més correcte llavors actuar segons la moralitat que segons la legalitat vigent d’un període i lloc concret respecte quelcom que no funciona bé?
 La única diferència entre la corrupció urbanística il·legal i la construcció immobiliària legal és únicament que en el primer cas els beneficis els obté una persona, i en el segon cas els obté l’ajuntament i els partits. Però en els dos casos es requalifiquen terrenys, ho fan els politics, construeixen innecessariament i en treuen benefici les mateixes constructores i immobiliàries. La televisió i diaris aconsegueixen que ho veiem diferent.

Si encara tens més preguntes passa’ns a veure per Entença 237 i xerrem, allí estarem arreglant i condicionant la casa.
Des de la nostra absoluta i antiestratègica sinceritat, tant de bo ens doneu el vostre suport.
AJLC - CAJEI
Posted by A.J.L.C. at 09:17:53 | Permanent Link | Comments (0) |