Els okupes del 237

Ahir dijous el Casal Independentista de Les Corts va organitzar al Casal Popular de Les Corts una xerrada en suport a en Franki i als encausats per cremar fotografies del rei.



Primerament va parlar en Lluc, un dels encausats per la crema de fotografies a Girona, que va explicar com esta la situació judicial, va denunciar el carater polític de les acusacions i va explicar la forma amb la que s'està duent a terme la campanya en defensa dels antimonàrquics.

Seguidament va parlar en Franki, el jove de Terrassa que ha estat empresonat acusat d'haver arrencat la bandera espanyola de l'ajuntament del seu municipi. En Franki va explicar com va anar tot el procés judicial previ, la seva vivencia a la presó, i va explicar com va viure les mostres de suport que agraeix, i el més important, que aquesta lluita i mostres de suport si que influeixen i són decisives per al canvi social, ja que la lluita va fer conegut el cas i això també ha fet que ell pogués ser allà en aquell moment.
En Franki encara està a la presó, en tercer grau, que vol dir que ha d'anar a dormir a la presó (a la "pensió" com anomena ironicament), i així després de la xerrada, s'en va anar per Entença cinc carrers més aball a passar la nit a La Model.

Després va parlar una membre de la SAT de Terrassa, que va explicar amb el membre d'Alerta Solidària les accions de suport i situacions legals d'aquestes.

Finalment es va passar una projecció d'un vídeo que mostra totes es accions de suport i manifestacions que s'han anat fent al llarg de la seva estada a la presó.



Recordem que els antimonàrquics s'enfronten a unes penes i multes exagerades que han de pagar i sinò seran empresonats, i que en Franki no és encara en llibertat, així com recordem que avui divendres 27 de Juny hi ha convocada una concentració a plaça Sant Jaume a les 20 hores per la llibertat dels presos i preses polítiques.

El terme "presos polítics" és àmpliament utilitzat i sobretot en dos sentits. Hi ha qui anomena presos polítics als presos que estan empresonats sols i exclusivament per les seves idees, i renega d'anomenar presos polítics als presos que són empresonats per haver realitzat una acció política no dialògica. Però en aquest cas no podriem anomenar pres polític a ningú en cap moment de la història, perquè no han empresonat mai ningú per les seves idees, han empresonat a gent per la utilització d'aquestes idees amb fins polítics. I la utilització d'aquestes idees, sigui de forma discursiva o sigui de forma activa és el que li fa por a l'estat perquè el debilita. I és per això què és incompatible amb la legalitat.

Un bon exemple d'això és aquest blog i aquest escrit. Aquest escrit no és violència, són idees, i per tant la seva legalitat és part de la llibertat d'expressió que permet l'estat, però no depenent del seu contingut, sinò de la seva transcendència. Aquest blog el llegeixen ara entre 30 i 60 persones diariament, no és suficientment transcendent i llavors és llibertat d'expressió, però si aquest mateix escrit el llegissin 30.000 persones, llavors alguns polítics i jutges el considerarien apologia al terrorisme otorgant-se la legitimitat de condemnar-ho. Un bon exemple és Egunkaria, no és que tinguéssin un discurs tant il·legal, però influïa massa i per tant es va il·legalitzar i segrestar la seva gent.
La llibertat d'expressió ho és de paraula i és fals, tot gira al voltant i depèn de si l'estat ho interpreta com a perill, i si ho és ho reprimeix amb violència, tant si són paraules com si són fets. El debat sobre violència està en si fan més mal les paraules que els fets o a la inversa, si el segon inhabilita el primer o a la inversa, o si el primer promou el segon o a la inversa. El cas és que l'estat aplica la violència, i ho fan individus que assumeixen una tasca i no la qüestionen (perque ni volen ni poden, sumat al corporativisme d'estat), i és aplicada pels policies i funcionaris de presons, i ordenada per jutges i polítics.

Sense entrar a debatre sobre la utilitat i l'origen de la violència una cosa és ben clara, en termes polítics hi ha qui utilitza la violència per diners, amb la legalitat al darrera i amb suport mediàtic, en canvi hi ha qui la utilitza que aparentment sols aconsegueix estar 10 anys empresonat. Veient les consequències que n'obtenen uns i altres, els primers són més recriminables que els segons, perquè els primers amaguen rera la legalitat la seva violència no racionalitzada per ells, i els segons prou racionals però a la vegada prou valents com per a fer el que creuen assumint les conseqüencies aplicades pels primers.

El que més mal li fa a l'estat espanyol és que hi hagi gent que mostri les seves intencions i la seva incoherència, o el que és pitjor, la coherència dels dissidents, i és per això que és legal defensar els presos polítics però il·legal argumentar-ho, fet que defineix la seva incoherència.

En Zigor Larredonda és un pres polític català que va ser detingut acusat de col·laborar amb la banda armada basca Euskadi Ta Askatasuna. En Zigor no l'hem conegut personalment degut a que fa molts anys que és segrestat per l'Estat espanyol, però és de les Corts i va estar militant al Casal Independentista d'aquest barri.

En Zigor sortirà en llibertat en pocs anys, i des del Casal i l'Assemblea de Joves li enviem una forta abraçada revolucionària, i igualment a la Lola, en Diego, la Dolores i la Marina. Per més informació aneu a la web de rescat: http://rescat.wordpress.com

El Casal Independentista de Les Corts (CILC) va nèixer l'any 1989 a mans dels diversos col·lectius nacionalistes i d'esquerres, principalment MDT, Catalunya Lliure, Nacionalistes d'Esquerres i La Crida. Va nèixer en el mateix moment que els casals de Sants, Gràcia i Ciutat Vella, i va dinamitzar el barri amb calçotades, balls folklòrics i xerrades o sopars amb debat que es feien a Can Deu o la Bodega Ciurana. El 1992 va haver de tancar per culpa de la repressió i per manca de recursos econòmics.

La gent que en va formar part sempre ha tingut present que la flama no és apagada, que del caliu de les cendres en pot resorgir el foc més devastador.

És per això, que un grup de gent del barri, independentistes i d'esquerres, apostant per reiniciar el projecte que mai ha acabat, ha organitzat al Casal Popular de Les Corts un acte contra la repressió que estem patint des de l'Estat espanyol, que condemna amb fermesa i violència la dissidència als seus símbols d'estat i al seu qüestionament.

El cas de en Franki i dels antimonarquics mostra quin és l'objectiu i mitjans que segueix la justicia espanyola, i mostra quina és la resposta ciutadana a aquesta repressió.

No volem lleis extrangeres, perquè ens són alienes i perquè aquestes condemnen atacs a les propies lleis extrangeres. La repressió és un cercle d'imposició i criminalització de la no acceptació a la pròpia imposició, del que no podem sortir si partim d'ella per a rebutjar-la.

Perque la repressió és com una forta ventada, apaga una flama, però de les cendres atia un gran foc.

En el ple del consell del districte de les Corts del 4 de Juny el Partit Popular va fer una proposició de "desallotjament dels ocupants del carrer montnegre/Plaça del Carme" per "prendre mesures perquè els ocupants no molestin els veïns".

Finalment, però, es va aprovar, gràcies a l'abstenció del grup del PSC, formar una comissió per a "impulsar el desallotjament immediat dels ocupants il·legals de tres finques incloses en el pla urbanístic de la Colònia Castells que estan en tràmit d'expropiació".

"La regidora Montserrat Sànchez va matisar que l'abstenció del PSC no és un error, sinó que vol refermar els treballs que du a terme una comissió, amb la presencia de veïns de la zona i dels cossos de seguretat, per resoldre les molèsties que creen els esquàters, mentre arriba la sentencia de desallotjament" (El PUNT)

Sobta com un grup de persones que ens desconeixen decideixen en nom d'unes molesties que desconeixem i que desconeixen els nostres veïns, que han d'impulsar el desallotjament immediat de les tres cases okupades.

Senyor Sixto Cadenas (PP) i Montserrat Sànchez (PSC), sense cap tipus de temor aquí us esperem antiesquàters.

En Franki, el noi de terrassa empresonat acusat d'haver arrencat la bandera espanyola de l'ajuntament del seu municipi encara està entre les reixes imposades de l'estat espanyol.

Empresonen per idees, però no poden empresonar a tothom qui pensa així (per manca d'infraestructura). Així doncs n'empresonen a un a veure si els altres aprenem i no questionem el que fan i diuen.

Això el poder ho ha fet tota la història, penjar un cap de turc per acollonir la resta. No ha funcionat mai, sinó que és la prova indiscutible que tenen por al veure que l'argumentació que els questiona és més ferma que el seu discurs. Així doncs utilitzen una dualitat, per una banda fer un discurs en base a fal·làcies i manipulacions amb prou engany com per a convercer a la població de la utilització de la força, segrestos i violència contra els que generen el discurs oposat que es massa coherent i els posa en perill.

No són prou hàbils per pensar que és aquesta repressió i imposició la que fa que hi hagi certes idees i voluntat de canvi. Tenim menys força i infraestructures, però guanyarem, perqué tenim quelcom que ells no tenen, que és la creença de fer el que racionalment creiem: ells s'han convertit en una burocràcia en que ningú hi guanya res més que diners, ningú decideix, ningú analitza i ningú escull, i per tant la seva creença i insistència és nul·la. Nosaltres no pararem.

El 7 de juny a les 17 hores acte polític i a les 18:30 manifestació a la plaça del Diamant a Gràcia.

Per més informació visiteu els companys www.alertasolidaria.org

Per a queixar-nos de la repressió que estem patint el jovent a Les Corts, en que el districte no ens permet realitzar actes a base de força, varem convocar tres jugades de bitlles sense permís.

Avui era la primera jugada de bitlles i per ordre de la regidora del districte Montserrat Sanchez Yusté tres furgones d'antiavalots i tres cotxes patrulla han custodiat la plaça Comes.

Aquests 18 antiavalots i 8 policies han prohibit a 4 persones jugar a les bitlles catalanes, que han requisat.

Criminalitzem l'ajuntament i la regidora del districte per la seva fixació en carregar en contra qui no està sota el seu acord, permís i voluntat. Demanem que la població comprenguem el que succeeix i actuem en conseqüència perque el conformisme davant un fet és la voluntat de que aquest sigui així i segueixi així.

Aquestes jugades de bitlles són per a reclamar que per a fer-ho no haguem de demanar permís i per denunciar la utilització de la violència repressiva a la que ens sotmet l'ajuntament cootidianament.

El més curiós és que realment es pensen que això ens fa frenar i a la vegada saben be que ens incentiva a lluitar contra ells. Seguirem lluitant, i més encara perque no paren de donar-nos arguments.

Ni els propis policies entenien que estaven fent. Es sentien el que són però amb molta intensitat, màquines sense cervell que obeeixen ordres i fan l'esforç per no reflexionar-les. Perque si ho fessin es veurien a ells mateixos:

El diumenge que vé davant la comissaria de Les Corts, perque si no volen sopa, tres tasses.