Els okupes del 237

Artícle d'opinió al línia Barcelona, per Eulàlia Puigdevall Rocabruna, membre i portaveu de l'Assemblea de Joves de Les Corts.
                    

Ets jove, et comences a qüestionar moltes coses, començant a treballar i buscant informació sobre pisos. Trobes feina al Pans de la Illa i t’informes sobre els pisos de protecció oficial que encara no s’han fet, ben ràpid te n’adones que amb molt bons criteris d’adjudicació a l’afortunat li cau la loteria, tot venent en A i en B, el revèn o lloga a gairebé el preu real del sòl. Però ja et toca més la moral, quan preguntes a una immobiliària pels pisos més econòmics, i aquesta et respon que l’única opció, sigui una opció il·legal, però que et fan el favor de vendre’t el pis de protecció oficial, o uns baixos sense finestres i sense cèdula d’habitabilitat, petit, ideal parelles que et costa només 40 milions de les antigues pessetes. Llavors, desprès de donar-li les mil gràcies per arriscar-se a oferir-te aquell pis, te’n vas directe a la teva caixa, i et diuen que és molt complicat que et donin la hipoteca. Al cap d’uns dies, però,  i sols amb l’aval dels pares, aconsegueixes que, amb molt d’esforç, el banc et faci el favor de donar-te una hipoteca en que sols hauràs de pagar 1200€ al mes gràcies a que te la donen a 50 anys, i a més a més et regalen un magnífic dvd amb ‘dolby sorround’. Decideixes finalment compartir un pis llogat degut als 800€ que cobres al Pans.

Finalment creus que tot i els favors que t’han fet, és una situació injusta, i decideixes entrar a l’Assemblea de Joves de Les Corts a veure que pots fer (si és que hi pots fer algo), i et trobes que estan buscant un local per guardar material, fer assemblees i xerrades, i et poses a riure però no en fa cap de gracia, amb ells decideixes okupar un local abandonat, en una casa afectada pel pla castells, ultima opció per fer front al pla, casa sense poder ser utilitzada en els dos anys que li queden per ser enderrocada.

Et trobes que les coses no són fàcils, ens trobem traves institucionals, des del sistema, que ens pressionen. No agraden els moviments socials a la política institucional, pel simple fet de qüestionar-la. La primera casa, situada al carrer Morales, va ser destrossada pel propietari i varis obrers, curiosament amb una llicència d’obres que no li haurien donat per a rehabilitar i que no concedeixen als veïns de la Colònia. Els mossos pressionen molt des que varen arribar al barri, cauen multes per encartellar informació prohibida i judicis per usurpació amb multes que no pots pagar perquè l’ajuntament no et concedeix permisos d’actes ni concerts. Tant els preocupem? Serà que diem coses que no volen que es diguin? O qui sap, potser diuen que els okupes sóm una xacra a exterminar i un cúmul de drogaaddictes apolítics que ni estudien ni treballen i fills de papà paràsits de la societat que només volen festa i violència. (Si ets una persona que algun dia ha pensat quelcom així; aquest blog va dedicat a tu.) 

Just fa ara un any, ens varem trobar un grup de joves, que coincidíem en aquestes inquietuds. Ens preocupaven motius per resoldre i motius en decadència. Emmarcats ideològicament dins de l’esquerra independentista, varem començar a fer feina dins el propi barri, i no varem trigar gaire en arribar a la conclusió dels problemes del barri que ens afectaven. Embriagats i saturats per la quantitat de fronts oberts a tractar, varem decidir fer campanya en contra l’especulació, emmarcant-nos dins el front obert més problemàtic, el Pla Castells. Literalment, estan caient totes les cases en que el sòl diuen te mes vàlua que la finca, justificant amb la premissa de que estan en mal estat, però sense subvencionar la rehabilitació, i en casos extrems com al pla castells, no concedint llicències d’obres... Coi!, es clar que estan en mal estat! ens destrueixen les cases per a fer diners en la reconstrucció! (No somriguis, no és demagògia, és així de simple i cert i si vols t’ho repeteixo; ens destrueixen les cases per a fer diners en la reconstrucció)

La Colònia Castells és del barri, i no de la butxaca de ningú, i no demanem les millors condicions, ni sols que no la tirin al terra,  sinó que demanem a l’Ajuntament i a Incasol (Generalitat)  que els diners de tot el projecte; de l’expropiació (2.300.000.000ptes), de les indemnitzacions(2.000.000.000ptes), i de les obres(700.000.000ptes) deixin de ser una inversió econòmica amb altíssima rendibilitat, i passin a ser una inversió als veïns i al patrimoni, subvencionant la completa rehabilitació de tota la colònia. L’ajuntament entendria així una pèrdua de 5.000 milions de pessetes i un estancament i fins i tot retrocés, i així entendríem tots els veïns una alta rendibilitat i avenç, una rendibilitat deguda a les necessitats del barri, un avenç al comprovar que els diners deixen de ser els motius i passen a ser els mitjans per dur a terme les coses.
Ells ens diuen que es necessiten diners per fer jardins, zones verdes i equipament, i que per això fan 200 pisos més dels que necessiten per reallotjar. I ells saben perfectament que les zones verdes per a oci, les subvencionen venent part de terreny o construint pisos ocupant part d’aquesta zona catalogada com a zona verda. I saben perfectament que cada obra que es dugui a terme, que es fa per sorteig, els suposa beneficis.
El que no es deuen haver plantejat es quina funció te la zona verda, crec que per a passejar, tranquil·litzar-se, anar amb algú a xerrar una estona,...això no ho aconsegueixes ni fent places de ciment, ni fent places tancades (com la del nou projecte dels 59 habitatges a Travessera per reallotjar veïns), això ho aconsegueixes tenint al barri un trosset de lloc sense cotxes, sense edificis alts, on els veïns s’asseuen davant la seva portalada i hi posen plantes. Sincerament recomano a tothom un passeig per la colònia castells, un trosset de poble enmig de monstres urbans i comercials on s’hi respira tranquil·litat, el mes antic i autèntic lloc que ens resta a Les Corts.

No sabem amb quin criteri es cataloguen alguns edificis com a patrimoni, però és ben cert que a Les Corts no ho estan encertant, ja ens varen destruir el carrer Anglesola, i ara la Colònia, ja l’únic que restarà d’històric serà l’església.
Aquesta no es una carta dirigida a l’ajuntament, ja que tristament aquest no pot canviar les seves dinàmiques, ja que el seu pressupost depèn d’aquestes dinàmiques, és una carta a tots els veïns dels barri, sols una forta pressió veïnal provoca un canvi d’estratègia, i tristament, només per la por que tenen de perdre vots.

Davant totes aquestes circumstàncies fem i farem el que fermament creiem més correcte i convenient, ens mantindrem en peu i utilitzarem les vies que faci falta, no claudicarem davant de cap motiu, i esperem que tots plegats despertem abans que les poques cendres que queden s’hagin consumit.

AJLC