Els okupes del 237

Aquest post va dedicat a totes les persones que llegeixen el blog i pensen que està be que reivindiquem coses però que no està bé fer coses il·legals com per exemple pintar, encartellar o okupar una propietat.

Cal que partim de la idea que cada individu valora el que està be i malament depenent del seu context (la socialització primària, la secundària, i l’entorn). La socialització primària es dóna amb les primeres vivències quan som petits i ens dóna els valors bàsics, i la socialització secundària és amb l'educació, i ens dóna -entre altres coses- la posició ideològica, és amb la que argumentem i és amb la que decidim (Berger). Així doncs la persona primer valorarà que una cosa està be o malament depenent de la valoració interna predeterminada i no argumentada que dona la socialització primària, per exemple “robar és dolent”. La persona argumentarà perquè és dolent o no gràcies a la tria de la socialització secundària “és dolent perquè és un pecat”, “és dolent perquè no li suposa esforç de treball al lladre”, “no és dolent si el que roba és per necessitat”, etcètera.

Aquests anàlisis que fem ens els defineix l’entorn, que és tota la informació que rep l’individu i comprèn com a real. La informació és sempre opinions i argumentacions o vivències directes, però la major part de la nostra informació ens arriba pels mitjans de comunicació com els diaris i la televisió (Chomsky). Tota informació que es transmet ho fa amb uns objectius i un punt de vista (com aquest mateix escrit) i per això és diu que per a prendre postura cal conèixer tots els punts de vista.

La socialització pot ser entesa com a personalitat rebuda (primària), apresa (secundària) i separar-ne la personalitat triada (Marina) que és equivalent al Me, I and Self de Mead. Els prejudicis són conseqüència de totes tres, i són, tal com indica la paraula, judicis anteriors als fets, i per tant la decisió de bo o dolent sense informació del fet concret, sinó sols amb la informació acumulada i la generalització i racionalització d’aquesta. Un bon exemple de prejudici seria “els immigrants són tots uns lladres” o pel tema que ens interessa “els immigrants són dolents perquè són il·legals”. La legalitat és un sistema que ens defineix uns prejudicis.

La tria dels papers davant les altres persones per a identificar-se amb un grup per adaptar-se, o diferenciar-se de la resta per originalitat, es fa a partir de la informació acumulada i pels objectius en les relacions. Així a nivell familiar potser dirà “robar per necessitat és moralment correcte” i a la feina “robar és delicte i ha d’estar penat sempre”. La tria dels papers és en base als interessos propis, individuals o col·lectius, que aporta dir que quelcom és bo o dolent.

La decisió de bo i dolent, per tant, tindrà la base en la socialització, es generarà a partir de l’entorn i la informació rebuda, i variarà segons els prejudicis i els interessos. És llavors quan es reformula com a argumentació per a justificar-la tot corregint les incoherències que generen aquests prejudicis i interessos. Com diu Goffman, “quan un individu fa un paper ho presenta sempre com a benefici de l’altra gent” .

Si és així, el fet de considerar quelcom il·legal com a incorrecte i legal com a correcte és en base a varies conseqüències provocades pel propi Estat (perquè aquest aporta els valors de la socialització, controla la informació, et genera prejudicis i et dona interessos). Aquestes conseqüències són: creure’ns que no tenim suficient informació com per valorar-ho i llavors acceptar l’argumentació establerta, creure’ns el prejudici que ens dona l’Estat per a tenir-nos sota les seves normes i assumir els valors dels seus mitjans de comunicació, i procurar la nostra cerca d’adaptació a l’ambient i a la realitat social. En resum, conseqüència de no qüestionar i acceptar l’establert i la valoració estatal de bo i dolent. “Si és il·legal, serà que és dolent” “Si és legal fes-ho, endavant”.

Però perquè hauria de ser la legalitat vigent correcte? Gairebé la totalitat de les lleis i normes de la història ja no són vigents i són considerades políticament incorrectes (quan no aberracions). Els animals racionals som capaços de valorar que creiem moralment correcte i que no. Si la tria és a partir de la legalitat, per adaptació a l’ambient, l’individu cau en un parany. Aquesta legalitat té uns interessos i un context molt diferents al de cadascú i té com a objectiu protegir-se a ells d’ésser considerats moralment incorrectes i conformar a la societat en aquest mateix sentit.

Una vegada en aquests termes, el problema arriba quan hi ha quelcom que considerat moralment correcte no concorda amb la legalitat, o quan la legalitat és moralment incorrecte. Es pot no fer res o fer quelcom per canviar-ho, i aquest quelcom és il·legal. No fer aquest quelcom és hipocresia (no defensar el hom pensa) i fer aquest quelcom dóna problemes policials i legals, a la vegada que genera una visió social contrària per culpa de creure’ns i assumir la opinió dels mitjans de comunicació i no argumentar la pròpia.

Hi ha coses que no funcionen correctament, i han de canviar siguin o no legals (per exemple la construcció a primera línia de mar). Algunes d’aquestes “coses que no funcionen” s’intenten canviar per via legal, però si és en contra la legalitat establerta, per evitar una pròpia incongruència i per interessos de qui ho decideix seria rebutjada. Moltes d’elles són legals perquè no siguin rebutjades, la pròpia legalitat fa il·legal el canvi d’aquestes, i aquesta és la seva forma de mantenir-se i perpetuar-se (per exemple un parlament autonòmic no pot canviar la constitució, però per tenir més competències ha de canviar la constitució).

Tota la legalitat ha anat evolucionant i canviant, i en tot moment les lleis que regien eren les que s’havien de seguir, i en termes socials es considerava com a bo el legal i dolent l’il·legal. Quan hi havia un reducte d’individus que qüestionaven la seva legalitat d’aquell moment eren o reprimits o assimilats pel sistema. La història i la evolució ha estat marcada pels que han qüestionat la legalitat establerta, i això és el que ha aconseguit retallar la llibertat de moviment i decisió de les èlits. Si els que manen pensen en termes de beneficis individuals i de benestar personal, faran una legalitat per a defensar-se, i per tant la resposta a aquesta legalitat serà il·legal i serà legitima. “Si durant tota la història de la humanitat totes les persones haguessin complert les lleis establertes no haguéssim passat de l’època dels senyors feudals. Quan hi ha quelcom de la legalitat que es vol canviar qualsevol tipus de pressió que es faci és il·legal. És per tant més correcte actuar segons la moralitat que segons la legalitat vigent d’un període i lloc concret respecte quelcom que no funciona bé”. “Quan una il·legalitat és col·lectiva, quan no és per autoaportar-se benestar individual, quan és argumentada i mostra obertament els motius pel que es fa i pel que és considerat il·legal, és que és una il·legalitat que és correcte i necessària.”

Per a prendre postura sobre si valorem quelcom com a correcte o com a incorrecte hauríem de defugir de tot prejudici (inclòs la legalitat), conèixer tots els punts de vista i desemmascarar els interessos o objectius d’aquests, i ser conscients dels interessos que tenim nosaltres al transmetre la nostra postura.

Hi ha moltes dinàmiques que són legals i nefastes, moltes formes de robar que no són contemplades, moltes formes d’agredir que ningú veu. Robar també és l’especulació immobiliària, pagar el sou mínim a un treballador, i fer una fabrica de pantalons al Pakistan per vendre aquí, agredir també és pegar cops de pal a la gent que es queixa, sabotejar també és mutilar un poble en tres comunitats autònomes i dos estats, segrestar també és una presó preventiva a l’espera del seu judici, torturar també és posar bosses al cap i elèctrodes i matar també és anar de força de “pacificació” a l’Afganistan o vendre armes per tenir un PIB més elevat. Lluitar contra ells és il·legal, però és més correcte que acceptar-ho com a correcte.

Els únics arguments a favor de la legalitat són per a la estabilitat política, conseqüència del més que anomenat conformisme i egoisme (individualisme provocat pel mercat).

Perquè pintem i encartellem? El poder polític econòmic i mediàtic al que fem front és tan enorme, tant legal i creiem que tant incorrecte que ens és complex fer la nostra tasca. De mitjans per a fer difusió sols tenim paper, tinta i fotocopies, alguna pancarta, unes llaunes d’esprai, i un blog. Tenim molt a contrarestar dels mitjans de comunicació de masses, i per a poder mostrar els punts de vista diferents encartellem i pintem, que és il·legal.

Perquè okupem? Creiem que la legalitat és moralment incorrecta quan permet l’especulació amb el sòl, quan vol tirar a terra la colònia castells, quan és legal fer tota una estratègica maquiavèlica per a cremar amb els anys les lluites veïnals i aconseguir que certs veïns es vegin obligats a desitjar marxar d’un lloc que s’estimen i no donin la culpa a l’ajuntament, sinó les gràcies. Incorrecte quan els casals de joves han d’estar tutelats per l’ajuntament. I és per aquests motius que diem que okupar és il·legal, però més que moralment correcte, ja que l’incorrecte és no fer res si així ho creiem.

Per la casa hi ha quatre persones imputades per delicte d’usurpació de bens immobles (delinqüents dolents) amb judici el dia 22 de Maig.

Can vies és una casa okupada situada prop de la plaça de Sants, que després de més d'una dècada de lluita, de participar i promoure els moviments socials de Sants, la volen enderrocar perquè els molesta, el judici és aquest dijous 24 i divendres 25. 
                                
Des de fora de les institucions Can Vies s'ha mantingut sempre ferma i combativa fent front a les agressions institucionals i capitalistes, des de la demanda de soterrament de les vies, passant per la defensa d’un model alternatiu de barri fins a la denúncia de l’agressió de l’AVE, entre moltes altres lluites, i tot amalgamat amb la potenciació de la cultura popular, la presentació de llibres, xerrades diverses i una llista d’activitats enorme de molts col·lectius diferents i força heterogenis. És en tot el que s’ha fet on rau el motiu i la raó per la que s’ha de mantenir.  Ho sabem tots els que hi hem estat en contacte, veins santsencs o d'altres indrets, tota la gent que hem anat a algun acte, hi hem anat a prendre alguna cosa o els que simplement coneixem el que s'hi fa.

Tant de bo decideixin no enderrocar i no hagi de ser recordada, sinó que hi sigui ben present, però si la fan desaparèixer, Can Vies es recordarà com a una part històrica dels moviments socials de Barcelona; el temps dirà que s'hi feia molta feina social i associativa, i que la justícia d’aquesta època o "mitja de repressió de l'administració estatal", encara no comprenia que una il·legalitat comesa donant la cara i argumentant, sense lucre i per part de tanta gent, és sempre una lluita social, i un avenç en la història.  La mateixa història i els mateixos avenços que els jutges justificarien en un passat remot, els mateixos jutges que la volen condemnar a l'oblit, incapaços d'imposar un raonament lògic i coherent en front de la ceguetat legitimadora de la justícia.
Si el jutge llegeix això, que recordi la frase de Ciceró "Summus ius, summa iniuria" que significa "la llei aplicada al màxim és la màxima injúria", i si es creu i s'autootorga la legitimitat de decidir que és bo i que és dolent, que no s'equivoqui, que deixi d'aplicar la justícia espanyola o que es jubili, però que no ens enderroqui Can Vies.
 
Des de Les Corts els donem un suport rotund i explícit a la gent de Can Vies, els animem a que segueixin aguantant el pols al Goliat, i que ho facin sense vacil·lar, amb la cara ben alta perquè tenen raó, mil vegades més raó que qualsevol jutge o directiu de TMB, que els constructors i promotors, que el policia que la hagi de desallotjar i que l'obrer que l'hagi d'enderrocar. Mil raons per no dir alguna que no sigui per un sou i que sigui col·lectiva.

Cap resolució ni posició contraria a la casa farà que canviem d'opinió, els donem el nostre sincer suport, i per sobre de la legalitat i de qualsevol interès repressiu, monetari o legitimador, a Les Corts estarem amb Can Vies i amb els moviments socials santsencs.

Barna en lluita per Can Vies!

Artícle d'opinió al línia Barcelona, per Eulàlia Puigdevall Rocabruna, membre i portaveu de l'Assemblea de Joves de Les Corts.
                    

Ets jove, et comences a qüestionar moltes coses, començant a treballar i buscant informació sobre pisos. Trobes feina al Pans de la Illa i t’informes sobre els pisos de protecció oficial que encara no s’han fet, ben ràpid te n’adones que amb molt bons criteris d’adjudicació a l’afortunat li cau la loteria, tot venent en A i en B, el revèn o lloga a gairebé el preu real del sòl. Però ja et toca més la moral, quan preguntes a una immobiliària pels pisos més econòmics, i aquesta et respon que l’única opció, sigui una opció il·legal, però que et fan el favor de vendre’t el pis de protecció oficial, o uns baixos sense finestres i sense cèdula d’habitabilitat, petit, ideal parelles que et costa només 40 milions de les antigues pessetes. Llavors, desprès de donar-li les mil gràcies per arriscar-se a oferir-te aquell pis, te’n vas directe a la teva caixa, i et diuen que és molt complicat que et donin la hipoteca. Al cap d’uns dies, però,  i sols amb l’aval dels pares, aconsegueixes que, amb molt d’esforç, el banc et faci el favor de donar-te una hipoteca en que sols hauràs de pagar 1200€ al mes gràcies a que te la donen a 50 anys, i a més a més et regalen un magnífic dvd amb ‘dolby sorround’. Decideixes finalment compartir un pis llogat degut als 800€ que cobres al Pans.

Finalment creus que tot i els favors que t’han fet, és una situació injusta, i decideixes entrar a l’Assemblea de Joves de Les Corts a veure que pots fer (si és que hi pots fer algo), i et trobes que estan buscant un local per guardar material, fer assemblees i xerrades, i et poses a riure però no en fa cap de gracia, amb ells decideixes okupar un local abandonat, en una casa afectada pel pla castells, ultima opció per fer front al pla, casa sense poder ser utilitzada en els dos anys que li queden per ser enderrocada.

Et trobes que les coses no són fàcils, ens trobem traves institucionals, des del sistema, que ens pressionen. No agraden els moviments socials a la política institucional, pel simple fet de qüestionar-la. La primera casa, situada al carrer Morales, va ser destrossada pel propietari i varis obrers, curiosament amb una llicència d’obres que no li haurien donat per a rehabilitar i que no concedeixen als veïns de la Colònia. Els mossos pressionen molt des que varen arribar al barri, cauen multes per encartellar informació prohibida i judicis per usurpació amb multes que no pots pagar perquè l’ajuntament no et concedeix permisos d’actes ni concerts. Tant els preocupem? Serà que diem coses que no volen que es diguin? O qui sap, potser diuen que els okupes sóm una xacra a exterminar i un cúmul de drogaaddictes apolítics que ni estudien ni treballen i fills de papà paràsits de la societat que només volen festa i violència. (Si ets una persona que algun dia ha pensat quelcom així; aquest blog va dedicat a tu.) 

Just fa ara un any, ens varem trobar un grup de joves, que coincidíem en aquestes inquietuds. Ens preocupaven motius per resoldre i motius en decadència. Emmarcats ideològicament dins de l’esquerra independentista, varem començar a fer feina dins el propi barri, i no varem trigar gaire en arribar a la conclusió dels problemes del barri que ens afectaven. Embriagats i saturats per la quantitat de fronts oberts a tractar, varem decidir fer campanya en contra l’especulació, emmarcant-nos dins el front obert més problemàtic, el Pla Castells. Literalment, estan caient totes les cases en que el sòl diuen te mes vàlua que la finca, justificant amb la premissa de que estan en mal estat, però sense subvencionar la rehabilitació, i en casos extrems com al pla castells, no concedint llicències d’obres... Coi!, es clar que estan en mal estat! ens destrueixen les cases per a fer diners en la reconstrucció! (No somriguis, no és demagògia, és així de simple i cert i si vols t’ho repeteixo; ens destrueixen les cases per a fer diners en la reconstrucció)

La Colònia Castells és del barri, i no de la butxaca de ningú, i no demanem les millors condicions, ni sols que no la tirin al terra,  sinó que demanem a l’Ajuntament i a Incasol (Generalitat)  que els diners de tot el projecte; de l’expropiació (2.300.000.000ptes), de les indemnitzacions(2.000.000.000ptes), i de les obres(700.000.000ptes) deixin de ser una inversió econòmica amb altíssima rendibilitat, i passin a ser una inversió als veïns i al patrimoni, subvencionant la completa rehabilitació de tota la colònia. L’ajuntament entendria així una pèrdua de 5.000 milions de pessetes i un estancament i fins i tot retrocés, i així entendríem tots els veïns una alta rendibilitat i avenç, una rendibilitat deguda a les necessitats del barri, un avenç al comprovar que els diners deixen de ser els motius i passen a ser els mitjans per dur a terme les coses.
Ells ens diuen que es necessiten diners per fer jardins, zones verdes i equipament, i que per això fan 200 pisos més dels que necessiten per reallotjar. I ells saben perfectament que les zones verdes per a oci, les subvencionen venent part de terreny o construint pisos ocupant part d’aquesta zona catalogada com a zona verda. I saben perfectament que cada obra que es dugui a terme, que es fa per sorteig, els suposa beneficis.
El que no es deuen haver plantejat es quina funció te la zona verda, crec que per a passejar, tranquil·litzar-se, anar amb algú a xerrar una estona,...això no ho aconsegueixes ni fent places de ciment, ni fent places tancades (com la del nou projecte dels 59 habitatges a Travessera per reallotjar veïns), això ho aconsegueixes tenint al barri un trosset de lloc sense cotxes, sense edificis alts, on els veïns s’asseuen davant la seva portalada i hi posen plantes. Sincerament recomano a tothom un passeig per la colònia castells, un trosset de poble enmig de monstres urbans i comercials on s’hi respira tranquil·litat, el mes antic i autèntic lloc que ens resta a Les Corts.

No sabem amb quin criteri es cataloguen alguns edificis com a patrimoni, però és ben cert que a Les Corts no ho estan encertant, ja ens varen destruir el carrer Anglesola, i ara la Colònia, ja l’únic que restarà d’històric serà l’església.
Aquesta no es una carta dirigida a l’ajuntament, ja que tristament aquest no pot canviar les seves dinàmiques, ja que el seu pressupost depèn d’aquestes dinàmiques, és una carta a tots els veïns dels barri, sols una forta pressió veïnal provoca un canvi d’estratègia, i tristament, només per la por que tenen de perdre vots.

Davant totes aquestes circumstàncies fem i farem el que fermament creiem més correcte i convenient, ens mantindrem en peu i utilitzarem les vies que faci falta, no claudicarem davant de cap motiu, i esperem que tots plegats despertem abans que les poques cendres que queden s’hagin consumit.

AJLC

                  

                  





                         Aquesta és la web de l'Assemblea de Joves de Les Corts (AjlC) i que forma part de la CAJEI www.cajei.net. El casal és on ens reunim i és un espai alliberat per al barri.
Per mirar qui som i fotografies prem elements del panell esquerra, per a mirar que fem des de l'AJLC i des del casal ves mirant periòdicament aquest panell central. Adjuntem el text que varem repartir als veins el dia de l'okupació que mostra bastant els motius de perqué estem aquí i que pretenem, i primer, un parell de fotografies de la casa de quan la inaguració:

                        Bon dia Colònia! (text repartit als veïns el matí del 29 de gener del 2007)