Els okupes del 237

Ahir dijous el Casal Independentista de Les Corts va organitzar al Casal Popular de Les Corts una xerrada en suport a en Franki i als encausats per cremar fotografies del rei.



Primerament va parlar en Lluc, un dels encausats per la crema de fotografies a Girona, que va explicar com esta la situació judicial, va denunciar el carater polític de les acusacions i va explicar la forma amb la que s'està duent a terme la campanya en defensa dels antimonàrquics.

Seguidament va parlar en Franki, el jove de Terrassa que ha estat empresonat acusat d'haver arrencat la bandera espanyola de l'ajuntament del seu municipi. En Franki va explicar com va anar tot el procés judicial previ, la seva vivencia a la presó, i va explicar com va viure les mostres de suport que agraeix, i el més important, que aquesta lluita i mostres de suport si que influeixen i són decisives per al canvi social, ja que la lluita va fer conegut el cas i això també ha fet que ell pogués ser allà en aquell moment.
En Franki encara està a la presó, en tercer grau, que vol dir que ha d'anar a dormir a la presó (a la "pensió" com anomena ironicament), i així després de la xerrada, s'en va anar per Entença cinc carrers més aball a passar la nit a La Model.

Després va parlar una membre de la SAT de Terrassa, que va explicar amb el membre d'Alerta Solidària les accions de suport i situacions legals d'aquestes.

Finalment es va passar una projecció d'un vídeo que mostra totes es accions de suport i manifestacions que s'han anat fent al llarg de la seva estada a la presó.



Recordem que els antimonàrquics s'enfronten a unes penes i multes exagerades que han de pagar i sinò seran empresonats, i que en Franki no és encara en llibertat, així com recordem que avui divendres 27 de Juny hi ha convocada una concentració a plaça Sant Jaume a les 20 hores per la llibertat dels presos i preses polítiques.

El terme "presos polítics" és àmpliament utilitzat i sobretot en dos sentits. Hi ha qui anomena presos polítics als presos que estan empresonats sols i exclusivament per les seves idees, i renega d'anomenar presos polítics als presos que són empresonats per haver realitzat una acció política no dialògica. Però en aquest cas no podriem anomenar pres polític a ningú en cap moment de la història, perquè no han empresonat mai ningú per les seves idees, han empresonat a gent per la utilització d'aquestes idees amb fins polítics. I la utilització d'aquestes idees, sigui de forma discursiva o sigui de forma activa és el que li fa por a l'estat perquè el debilita. I és per això què és incompatible amb la legalitat.

Un bon exemple d'això és aquest blog i aquest escrit. Aquest escrit no és violència, són idees, i per tant la seva legalitat és part de la llibertat d'expressió que permet l'estat, però no depenent del seu contingut, sinò de la seva transcendència. Aquest blog el llegeixen ara entre 30 i 60 persones diariament, no és suficientment transcendent i llavors és llibertat d'expressió, però si aquest mateix escrit el llegissin 30.000 persones, llavors alguns polítics i jutges el considerarien apologia al terrorisme otorgant-se la legitimitat de condemnar-ho. Un bon exemple és Egunkaria, no és que tinguéssin un discurs tant il·legal, però influïa massa i per tant es va il·legalitzar i segrestar la seva gent.
La llibertat d'expressió ho és de paraula i és fals, tot gira al voltant i depèn de si l'estat ho interpreta com a perill, i si ho és ho reprimeix amb violència, tant si són paraules com si són fets. El debat sobre violència està en si fan més mal les paraules que els fets o a la inversa, si el segon inhabilita el primer o a la inversa, o si el primer promou el segon o a la inversa. El cas és que l'estat aplica la violència, i ho fan individus que assumeixen una tasca i no la qüestionen (perque ni volen ni poden, sumat al corporativisme d'estat), i és aplicada pels policies i funcionaris de presons, i ordenada per jutges i polítics.

Sense entrar a debatre sobre la utilitat i l'origen de la violència una cosa és ben clara, en termes polítics hi ha qui utilitza la violència per diners, amb la legalitat al darrera i amb suport mediàtic, en canvi hi ha qui la utilitza que aparentment sols aconsegueix estar 10 anys empresonat. Veient les consequències que n'obtenen uns i altres, els primers són més recriminables que els segons, perquè els primers amaguen rera la legalitat la seva violència no racionalitzada per ells, i els segons prou racionals però a la vegada prou valents com per a fer el que creuen assumint les conseqüencies aplicades pels primers.

El que més mal li fa a l'estat espanyol és que hi hagi gent que mostri les seves intencions i la seva incoherència, o el que és pitjor, la coherència dels dissidents, i és per això que és legal defensar els presos polítics però il·legal argumentar-ho, fet que defineix la seva incoherència.

En Zigor Larredonda és un pres polític català que va ser detingut acusat de col·laborar amb la banda armada basca Euskadi Ta Askatasuna. En Zigor no l'hem conegut personalment degut a que fa molts anys que és segrestat per l'Estat espanyol, però és de les Corts i va estar militant al Casal Independentista d'aquest barri.

En Zigor sortirà en llibertat en pocs anys, i des del Casal i l'Assemblea de Joves li enviem una forta abraçada revolucionària, i igualment a la Lola, en Diego, la Dolores i la Marina. Per més informació aneu a la web de rescat: http://rescat.wordpress.com

En Franki, el noi de terrassa empresonat acusat d'haver arrencat la bandera espanyola de l'ajuntament del seu municipi encara està entre les reixes imposades de l'estat espanyol.

Empresonen per idees, però no poden empresonar a tothom qui pensa així (per manca d'infraestructura). Així doncs n'empresonen a un a veure si els altres aprenem i no questionem el que fan i diuen.

Això el poder ho ha fet tota la història, penjar un cap de turc per acollonir la resta. No ha funcionat mai, sinó que és la prova indiscutible que tenen por al veure que l'argumentació que els questiona és més ferma que el seu discurs. Així doncs utilitzen una dualitat, per una banda fer un discurs en base a fal·làcies i manipulacions amb prou engany com per a convercer a la població de la utilització de la força, segrestos i violència contra els que generen el discurs oposat que es massa coherent i els posa en perill.

No són prou hàbils per pensar que és aquesta repressió i imposició la que fa que hi hagi certes idees i voluntat de canvi. Tenim menys força i infraestructures, però guanyarem, perqué tenim quelcom que ells no tenen, que és la creença de fer el que racionalment creiem: ells s'han convertit en una burocràcia en que ningú hi guanya res més que diners, ningú decideix, ningú analitza i ningú escull, i per tant la seva creença i insistència és nul·la. Nosaltres no pararem.

El 7 de juny a les 17 hores acte polític i a les 18:30 manifestació a la plaça del Diamant a Gràcia.

Per més informació visiteu els companys www.alertasolidaria.org

Entenem que l'Estat Espanyol com a estat colonitzador i homogeneitzador de cultures utilitza la violència per motius purament polítics per tal de reprimir les opinions que posen en perill la seva identitat, i que cremar una simbologia no és cremar una tela sinó un atac al que simbolitza.

Declarem que és necessari realitzar aquestes accions a les que l'estat té tanta por, per a demostrar a ells que no hi ha homogeneització i per mostrar-nos a nosaltres que amb la lluita i la consciència podem obviar d'aquestes lleis extrangeres i esquivar les seves agressions.

Denunciem tots els sectors i persones que han denunciat, jutjat i empresonat en base a aquestes lleis alienes a nosaltres, a tots els que estan d'acord amb l'empresonament, i en especial a tots els sectors i persones que no en tenen interès o no li donen importància.

Exigim la llibertat d'en Franki i reclamem a tota la societat una lluita política no-institucional contra l'estat espanyol i les seves imposicions.

Perquè lluitar per la seva llibertat és lluitar per la pròpia i per la de tots.
Manifestació el dissabte a plaça universitat a les 18 hores.

LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA!